Blog

EL TNT MÉS INTERNACIONAL

29-09-2016
Sin categoría
Sense comentaris
Etiquetes: , , , ,

El Festival TNT arranca i ho fa per la porta gran: amb l’estrena a l’estat espanyol de 4, l’última creació de l’argentí Rodrigo García. Però no és l’únic espectacle internacional que acollim aquest any al Festival TNT. També hi veurem Veracruz, nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa, del col·lectiu mexicà Lagartijas Tiradas al Sol, i L’effet de Serge de Philippe Quesne.


4

Rodrigo García
Dj. 29 set. l 21h l Teatre Principal l 1h 40′

post-7-1

Rodrigo García és conegut per les seves obres polèmiques i els seus títols llarguíssims com Compré una pala en Ikea para cavar mi tumba, Arrojad mis cenizas sobre Mickey o Historia de Ronald el payaso de McDonals. Ara ens sorprèn amb 4, ras i curt, una proposta que critica la societat occidental, el consumisme i interpel·la l’espectador a través de quatre històries i personatges.

A escena, hi veurem una acumulació de campanes, caps de coiot, moviments plens de sabó, tocadiscs que fan sonar la 4a simfonia de Beethoven, nenes de 9 anys, samurais i drons. Ah! I també galls. Galls calçats amb sabates esportives.

La seva vessant provocadora li ha causat crítiques i denúncies d’integristes religiosos, feministes i animalistes. Sense anar més lluny, la Generalitat de Catalunya li va suspendre un espectacle al Teatre Lliure en el que pretenia bullir un llamàntol en directe.
De ben segur que 4 no ens deixarà indiferents!

www.humaintrophumain.fr


Veracruz, nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa
Lagartijas tiradas al sol
Dv. 30 set. l 20h l Nova Jazz Cava l 60′

post-7-3

Luisa Pardo ha nascut i crescut a Veracruz, una franja fina de terra amb costa i muntanyes, molta pobresa i violència, assassinats, desaparicions forçades i silenci repressor.
Ara, ella i el seu col·lectiu Lagartijas Tiradas al Sol ens donen una visió de primera mà d’un lloc on ‘estat’ i ‘corrupció’ són la mateixa cosa. On l’abandó institucional ha generat una violència tan incontrolable que necessita ser visibilitzada i posada en paraules.
Veracruz, nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa és una conferència, una xerrada, una
intervenció. És veure de prop el problema d’un estat de la República Mexicana que porta més de dotze
anys sent governat per una aliança entre narcotraficants i polítics: el PRI (Partit Revolucionari
Institucional). La peça mostra la seva i moltes altres ve us, imatges i imaginaris que neixen d’altres persones. Persones que, igual que ella, enyoren la seva terra com una terra fèrtil per l’art, el pensament crític, la vida i l’amor.

www.lagartijastiradasalsol.com


L’effet de Serge

Philippe Quesne
Dv. 30 set. l 22h l Teatre Alegria l 1h 15′

post-7-2

Al seu pis, un personatge anomenat Serge ofereix cada diumenge als seus amics actuacions d’un a tres minuts. En aquests xous, Serge crea sorpreses a través d’absurditats de la vida quotidiana. Amb petites joguines amb control remot, bengales blaves, raigs làsers i llums intermitents Serge crea una col·lecció d’andròmines, un món de conte amb peces petites que són, temporalment, dutes a la vida.

L’effet de Serge retrata amb ironia diversos aspectes de la vacuïtat de la vida contemporània i la
repetitivitat dels dies sense substància. El realisme cru dels objectes contrasta amb l’aspecte de l’improbable “apartament”: un rectangle de formigó interminable cobert amb catifes malva de paret a paret i una finestra de vidre amb vistes a un jardí petit i exuberant que sembla surar com en un estat d’ingravidesa. Aquesta vacil·lació entre diferents graus de realitat, evident en tots els aspectes de la peça, sotmet l’espectador a un estrany desequilibri, un desequilibri incòmode però estimulant, entre la realitat i la ficció.
Com sempre, Quesne ens presenta un teatre crític i estimulant que gira tant entorn dels codis estètics del teatre com de temes d’actualitat. Ell i els seus associats es delecten anant a contra corrent de les convencions teatrals. En aquest cas treballen per sostracció i retirada. La banalitat dels objectes i
l’escassetat de material no estan pensades per millorar l’actuació sinó per reduir-la a un grau infinitesimal.