Con versos és com un recorregut en dues direccions. Dues funcions segueixen el fil de dues històries explicades a curta distància. Històries que parlen d’un lloc concret i que, com en les rondalles que s’expliquen a la plaça, barregen fet i ficció, retalls de realitat i memòries personals i col·lectives. 

En grups petits de deu persones entrarem al Magatzem Corcoy. Ens asseurem rere unes taules col·locades en rotllana i en l’espai del mig hi haurà el nostre trobador particular: l’Arabesco. 

En euskera, la llengua de la terra que l’acull, es fa distinció entre Historia amb h, la dels llibres, i istorio, sense h, que refereix a allò personal, al reialme més porós i divers de l’anècdota. Movent-se per ambdues dimensions, l’Arabesco ens proposarà recórrer amb ell la península ibèrica, passant per diferents camins espaciotemporals. Es farà acompanyar d’objectes quotidians i l’espai, l’escènic, s’anirà omplint així de paraules i de coses, de traces i de nous records.

Aquesta primera rondalla coneixerà principi i final. Trobarem una pedra al final del camí, hi haurà una fita al cim del turó. Però la història de Con versos no s’acabarà aquí. Sortirem a fora, farem una volta, i una hora més tard tornarem a entrar al mateix espai i ens el trobarem exactament com l’haurem deixat. I llavors l’Arabesco ens explicarà una altra història – col·locada literalment damunt les traces de la primera. Una història a contrapèl, una cara B, una tornada a l’anada…. Qui ho sap. 

L’Arabesco no es considera actor. No projecta bé la veu ni té les taules d’un conta-contes. Ell diu que mancha papeles amb paraules i que, a vegades, surten coses que funcionen millor dites en veu alta. Com ara. Tot i que potser ell no ho acabi de veure, precisament per això Con versos encaixa a la perfecció en un festival com el TNT.