Juana Dolores és nom de txarnega. Així, amb tx. 

Si a Vincdesdevenir Quim Bigas recela d’etiquetes i reflexos com a primeres pedres sobre les que bastir una identitat, a Massa Diva… la poeta i performer, proletària antifeixista d’extraradi Juana Dolores Romero Casanova agafa, precisament, paraules, imatges i significats que se li imposen des de fora per posar-les a contrapeu. Fent de clixés i prejudicis performance, els desactiva. Entrebancant-se sobre talons, descontextualitzant el color vermell de vestits, ungles i llavis, despullant-se sencera.

Tots els llocs que ocupa són un camp de batalla. El lloc pot ser el pis dels seus pares, la Plaça Catalunya o el seu propi cos; o la idea d’estat-nació pensada com a mite impossible de col·lectivitat. La batalla és artística, política i social. L’emprèn amb energia irada, barrejant el seu crit amb cites de Hannah Arendt, referències a Marilyn, Beyoncé i Lenin, i amb l’Origine du monde de Courbet i música de copla de fons. 

Siguin en prosa o en vers (el seu poemari Bijutería ha guanyat el premi Amadeu Oller d’enguany) les paraules de Juana Dolores esgarrapen amb ungles afilades les pissarres de les escoles de la Transició, i sumen efectius per a la visibilització d’un col·lectiu multiforme i orgullosament espuri: els txarnegos dels anys 90/2000. Ni de aquí ni de allí. 

Per saber-ne més:

Entrevista amb Clàudia Rius, a Núvol: “Escriure bé és més revolucionari que escriure en català”. 22/05/2020.

Article de Xavier Ayén sobre la cultura Txarnega, a La Vanguàrdia. 10/01/2020.