Benvingudes al càsting pel paper de Grace, la protagonista de la no-pel·lícula Washington de Lars von Trier. Després de Dogville (2003) i Manderlay (2005), Washington havia de cloure el tríptic de Von Trier sobre la debilitat humana, però mai va passar de ser un esborrany. La pel·lícula existeix tan sols com a possibilitat, com a potència. 

Dirigit per Matías Daporta, aquest procés de selecció és, en si mateix, el format de l’espectacle que l’artista gallec presenta al TNT. En Matías ha obert convocatòria i coneixerà les actrius al mateix temps que nosaltres. Durant el càsting, les participants llegiran escenes d’una història inventada, una de les mil que la pel·lícula hagués pogut explicar. Fragments de línies temàtiques sense context que activaran la nostra imaginació per construir la resta. 

Més enllà del guió, la proposta que es presenta al TNT enllaça en aquest sentit amb allò que interessava a Von Trier dels mecanismes de la ficció: qüestionar un sistema que dibuixa els límits d’allò que és real i normatiu amb un retolador massa gruixut. Les seves pel·lícules vehiculen preguntes sobre què pot ser ‘veritat’ tant davant com darrere de la càmera – i què no. I què entenem per bogeria i què no, i qui ho determina.

Deia Donna Haraway que la llibertat rau en la construcció de la consciència, mitjançant la imaginació, dels sistemes d’opressió i de les possibilitats per desconstruir-los. Defugint la necessitat d’oferir-nos una mentida per creure’ns-la, el càsting ‘real’ de Matías Daporta esdevé un dispositiu que ens convida a relacionar-nos amb el sentit de possibilitat infinita de Washington: la pel·lícula que no va ser, i totes les que podria ser.