Segueix-nos a:

Instagram Twitter Facebook

Informació legal

AQUELLAS QUE NO DEBEN MORIR

Las Huecas

Aquellas que no deben morir és un projecte en procés de creació que s’acosta a la idea, la gestió i l’economia de la mort. En el context d’una societat hedonista i hiperpositiva que glorifica la joventut i demora la realitat del traspàs, Las Huecas es proposen submergir-se en l’exploració de les estructures socials i polítiques que governen la mort per així habilitar instruments que interrompen el relat convencional. En el centre de la creació del projecte el col·lectiu s’ha trobat, però, amb un canvi de paradigma global que ens mobilitza en tots els àmbits de la vida. La pandèmia mundial que sacseja els fonaments de les societats occidentals, ha generat una inoculació de pànic col·lectiu en relació a una màxima desatesa: no érem eternes. La proposta de Las Huecas es planteja configurar una hipòtesi escènica que burli el pànic i la mercantilització dels afectes, a través de reprendre el llenguatge i la dinàmica del ritual, qüestionant la institucionalització de la mort i també, per tant, de la pròpia vida.

El col·lectiu de creadores proposa amb aquest projecte una dinàmica transdisciplinària fent de l’escena un espai que aculli les pràctiques invisibilitzades de les treballadores funeràries així com l’activisme a favor de la sobirania de la mort. És per això que compten amb Núria Isern (tanatopractora) i Júlia Sánchez (activista) no només com a assessores sinó com a dramaturgues i performers de la peça.

 

Sobre el col·lectiu Las Huecas

Las Huecas neix l’any 2016 amb la voluntat de dur a terme creacions escèniques des de la pràctica col·lectiva. Com a agrupació han transitat per diverses identitats: investigadores etnògrafes, banda de punk o dibuixants de fanzine, tot i que són bàsicament quatre actrius, una tècnica i una productora. Han actuat en l’espai públic, en solars oberts, en teatres, en sales alternatives de concerts i en streamings d’Instagram. Per això, és molt important per a la companyia el diàleg entre els marcs de representació i les decisions performatives preses. En aquest sentit treballen des del cos biogràfic que es vincula necessàriament amb el cos polític i, per tant, amb la seva condició de subjecte privilegiat per a la tribuna de l’escena. Se situen per ideologia en el reconeixement de les pròpies condicions materials, apostant per una estètica del distanciament, de l’estranyament del real a partir d’un estar-en-la-escena inestable, exposat a la precarietat del cos i de les seves circumstàncies, exposat al joc obert dels codis teatrals, el qual podria denominar-se com a poetització del fracàs o performance de la retirada permanent.

Creació: Col·lectiu Las Huecas

Actants: Esmeralda Colette, Andrea Pellejero, Núria Corominas i Júlia Barbany  

Composició d’espai sonor: Adrià Girona i Llorenç Balaguer

Tècnica de so, llums, vídeo: Sofía A. Martori 

Artefactes: Dani García 

Assessora processos de dol: Júlia S. Cid,  part de “Som Provisionals” 

Assessora funerari:  Núria Isern 

Producció: Kena Rodríguez Kuhn

Fotografia: Roc Pont

Agraïments: Michael Hart

Organitza:

Amb el suport de:

TORNA AL PRINCIPI