Segueix-nos a:

Instagram Twitter Facebook

Informació legal

El futuro

EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR

La creadora Cristina Celada es pregunta en aquest projecte “Què és el futur?”:

“El futur és sempre una especulació, plantejar-me el futur comporta un exercici d’imaginació, també de projecció. Una cosa semblant al que faig amb el passat remot que només he conegut a través de la història que m’han explicat, que també és fragmentada, subjectiva, i relatada pels guanyadors dels grans polsos de la història.

Si la imaginació juga un paper important en la reconstrucció del passat, és possible que l’evocació pugui ajudar-nos a pensar/construir el futur.

Acompanyant-me, hi ha una presència (present) que alimenta les meves/nostres projeccions, una sèrie de continguts externs a mi (relats), que em visita des d’una altra dimensió, des de fora, i que imagina el futur a través del passat viscut.

Imagino un projecte que desbordi els mecanismes i recorreguts que conec, desitjo escapar de la lògica producció-exhibició, desenvolupant un projecte a mig termini, durant 2021 i 2022. Aquest treball té tres tentacles: Un manual d’instruccions per a ser llegit en escena; un laboratori col·lectiu per a la creació de futurs millors, des de la pràctica artística; i una peça escènica que porta per títol El Futur. Aquests tres tentacles es relacionen constantment, no puc comprendre l’un sense l’altre.

Crec que és necessari fer un treball compartit d’imaginació col·lectiva, co-crear un món on la vida sigui vivible, vulguem viure-la, un futur que creiem des del comú, on hi hagi més opcions, on no només ens quedi el resistir o escapar. I és ben sabut que l’escena i els seus voltants són un lloc meravellós per projectar la imaginació i construir nous mons. Per algun lloc s’ha de començar. “

Sobre la companyia

El Pollo Campero, comidas para llevar neix al març de 2012 amb la idea d’unir les noves dramatúrgies amb l’esperit del cabaret, el cafè teatre, el teatre fet per a sales de petit-mitjà format.

Mostren una primera aproximació del seu treball mesos després, en els In-formals de La Poderosa. La companyia continua investigant i realitzant diferents proves escèniques fins que estrena la seva primera peça completa, titulada Sekvantaro: piezas codependientes de duración relativa en las que las actrices intentarán no hacer teatro que rep el premi a Millor Espectacle Revelació en els II Premis Andalusos de Teatre, entre d’altres. El segon espectacle de la companyia, Las actrices siempre mienten, està coproduït pel Mercat de les Flors-Graner, La Poderosa, Antic Teatre i OSIC, i el tercer espectacle, Parecer felices, està coproduït per TNT – Terrassa Noves Tendències (on s’estrena ), OSIC, Antic Teatre i recolzat per La visiva i La Poderosa.

FITXA ARTÍSTICA (en construcció)

Creació i direcció: Cristina Celada
Creació de l’espai escènic, mirada externa: Alejandro Andújar
Videocreadora: Indi Costa, pendent de confirmar
Espai sonor: César Barco, pendent de confirmar
Disseny d’il·luminació: pendent de confirmar
A escena: Cristina Celada. Ksenia Guinea, Rosa Romero, pendents de confirmar.

Organitza:

Amb el suport de:

TORNA AL PRINCIPI