Las lámparas s’entén com una coreografia elèctrica en l’espai escènic d’un teatre. Una sessió per escalfar els ulls, obrir-los i deixar-los caure. Al nucli hi ha una foguera elèctrica, una foguera, un foc arcaic, una llum que envoltem i que ens posa en comú. La idea d´un foc podria ser també la idea d’un pou, d’un forat profund: créixer cap endins en la insistència intuïtiva sobre allò que no pot ser tocat. A Las lámparas el so mou la llum i la llum al seu torn sona, i escalfa l’espai. Les agrupacions lluminàries semblen fogueres elèctriques la dinàmica oscil·lant de les quals habilita una contemplació calma, un estat primigeni de conservació, busca ser una peça escènica que s’alimenta d’aquestes matèries per generar una coreografia de l’atenció. En aquest projecte, la performativitat de l’artista està al servei de rebre els espectadors en un espai escènic, i convidar-los a formar pat d’aquesta sort de ritual, elèctric mentre l’activa i cuida el cuida.