L’origen d’aquest projecte és una pregunta íntima que és alhora una pregunta pública: què passa quan una dona irromp en un territori que tradicionalment ha estat de domini masculí? Que succeeix quan són Elles les que obren la boca i intercedeixen en l’esfera pública? Aquesta pregunta inicial em porta a formular-me’n d’altres com, per exemple, a què respon aquesta classificació que tenim tan integrada entre allò públic i allò privat que defineix la nostra moral i les nostres vides? Com s’ha constituït aquesta línia divisòria cultural del que avui a dia considerem esfera pública i esfera privada i per quines raons? I finalment: com es pot subvertir o alterar aquest ordre? 

ME LLAMO ANA és un projecte de recerca escènica que parteix del meu interès per la línia invisible que divideix allò públic d’allò privat i per com aquesta divisió cultural regula les nostres vides i legitima l’existència d’aquests dos mons com a quelcom natural. Entre totes les eines que possibiliten aquesta jerarquia m’interessa especialment centrar-me en la paraula perquè és i ha estat un element crucial per a la construcció del relat i, per tant, per a la construcció de la veritat. Aquest domini del verb, que tradicionalment ha estat privilegi dels homes i del qual les dones hem estat apartades, fa evident una altra vegada una esquerda profunda i fosca que encara ara regula les nostres vides.