Diuen que el #16161D és el color que veiem quan tanquem els ulls. De quin color veiem el futur?

L’Aurora Bauzà i en Pere Jou fan un pas més en la seva aposta per entrellaçar música i cos, escena i veu, i tornen al TNT després d’estrenar-hi, fa dos anys i com a artistes residents, We are (T)here. En aquesta nova proposta, la veu i la foscor són els vehicles encarregats de transportar-nos al futur, després d’un suposat final de les coses. Podem pensar en el futur sense imaginar-nos-el desolador? Tot defugint les narratives més apocalíptiques, l’Aurora i en Pere ens conviden a explorar la buidor com a oportunitat per a un reinici, i a entendre la foscor no com quelcom tenebrós, sinó com una possibilitat per a la fantasia. La foscor bategant que veiem quan tanquem els ulls, que guspireja amb el naixement de noves formes.

Al Miserere, el cèlebre cant polifònic compost per Allegri el segle XVII, un cor d’humans implora el perdó després d’haver comès tota mena de crims i atrocitats. Gairebé quatre-cents anys després, la responsabilitat dels països industrialitzats en l’adveniment del canvi climàtic i el capitalisme global es fa més palpable que mai, però també la nostra irrellevància i indefensió davant d’unes forces naturals capaces de destruir-nos en qualsevol moment. No es tracta, per tant, de trencar amb la tradició per fer tabula rasa, sinó de fer-nos càrrec d’aquesta tradició. Al cap i a la fi, tant la bellesa com les violències i els privilegis formen el llegat que ens endurem cap al futur.

A Beginning #16161D és una experiència que ens situa en una situació d’escolta i contemplació, on formes incertes emergeixen subtilment de la penombra mitjançant un diàleg delicadíssim entre la veu, la llum i el cos. Un diàleg que neix de treballar a les palpentes, amb una temporalitat dilatada i des d’una concentració màxima en l’espai i el present. Perquè quan ens acostumem a la foscor se’ns desperten uns altres sentits. I potser per captar i acollir el que vindrà seran aquests sentits els que més necessitarem.