Com podem mesurar l’amistat? Grams, lliures i unces ens ajuden a determinar amb exactitud un pes. Racions i porcions responen a mides preestablertes. En canvi, els grapats, pessics i miques sorgeixen del cos i no designen cap quantitat en concret, sinó més aviat un tacte. La punta d’uns dits acariciant el no-res.

Ja fa set anys que Las Huecas fan feina juntes, compartint processos de creació col·lectiva, despullant-se emocionalment a cada espectacle, i deixant-se cada dia la pell en la gestió de la companyia. I ara, després de tanta intensitat, es pregunten: però realment, som amigues o no som amigues? Ja se sap que, a la pregunta del ser o no ser, el teatre mai ha sabut donar-li resposta, i per tant és ben natural que una amistat sorgida del teatre i del joc escènic sigui especialment confusa. A menys, és clar, que totes estiguem performant contínuament, i que totes les amistats impliquin, en certa mesura, una posada en escena.

L’amistat és el tema a què Las Huecas han decidit dedicar el seu nou projecte, que es materialitzarà en tres formats diferents: una conferència performativa, una creació audiovisual (realitzada amb Sofia Esteve, Isa Luengo i Mar Zapata) i una peça escènica. Al TNT hi estrenen Algo de amor, la conferència performativa.

I aquí és on entra en joc la Marta Echaves, que, a més de ser escriptora i investigadora, sap jugar molt bé amb les convencions teatrals i amb els espais d’indeterminació que provoquen. La Marta i Las Huecas fan, doncs, d’amfitriones en una conferència performativa que explora l’amistat com a pràctica, i que es planteja si l’amistat és l’últim reducte polític després del fracàs de l’amor romàntic, o si, ben al contrari, és una il·lusió més del capitalisme per treure rèdit econòmic de les nostres relacions.