El Brasil és un país de contrastos. Entre l’eufòria de Copacabana i la repressió de Castelo Branco, entre el futbol i l’esclavisme, entre Lula i Bolsonaro. I a la Natalia Fernandes no hi ha res que la connecti més amb les contradiccions del seu país natal que la música. Després de deu anys vivint fora del Brasil i treballant a Espanya amb coreògrafs i dramaturgs com Jesús Rubio, Poliana Lima o Celso Giménez, la Natalia sent la necessitat de tornar a mirar als seus orígens. I ho fa amb una peça en solitari que es presenta a l’espai públic, com una forma de compartir per sentir-se menys sola. I per fer-nos sentir, també a nosaltres, més acompanyades.

Tot inspirant-se en el format musical del Tiny Desk, El carnaval no es alegre es presenta com un concert sense instruments ni talent musical. Sostinguda només per una playlist, la Natalia ens fa viatjar pels territoris imaginats d’un Brasil molt personal, on no hi falta la mirada irònica al funk, la samba o al twerking més desfermat.

El fil conductor que ho imanta tot és la figura de Caetano Veloso, que la Natalia descriu amb admiració com un artista polifacètic i impossible d’etiquetar que condensa totes les contradiccions i anhels del Brasil. Digne referent antropofàgic, la música de Caetano és un pou sense fons on es combina una mescla d’estils de procedències molt diverses, i que alhora ha exercit una influència immensa en la nova producció musical brasilera. Com diu la Natalia, parlar de Caetano implica haver de parlar de tots els universos que ell mateix ha proposat.

És per això que a la seva playlist no hi ha pràcticament cap cançó de Caetano. La Natalia aposta per fugir dels tòpics, per deconstruir les expectatives que el mateix format de concert proposa, i per aprofundir en la mescla i la contradicció com la millor manera de recórrer una geografia emocional del Brasil. I per ballar. Per ballar molt, en una celebració on estem totes juntes.