Vivim en una societat visual. La mirada és la manera de relacionar-nos amb el món que tenim més assumida, i és en la visualitat on reposen la majoria d’estructures de poder. El projecte de la Leticia Skrycky, derivat d’una col·laboració prèvia amb l’Alina Ruiz Folini, es pregunta quin cost té l’hegemonia de la visió en el nostre dia a dia. Dit amb altres paraules, quins sentits estem perdent quan reduïm la nostra percepció exclusivament a allò que podem veure?

Com a il·luminadora, la Leticia s’ha interessat sempre per les propietats més perifèriques dels aparells d’il·luminació tradicionals, més enllà del seu ús de fer visible un objecte. Així és com va començar a investigar sobre els focus teatrals com a generadors d’escalfor i va acabar descobrint que també era possible escoltar-los. I no només per la resistència dels seus filaments, sinó també pel camp electromagnètic que generen al seu voltant i que confereix a cada focus un timbre determinat.

Las lámparas és una coreografia elèctrica en què la llum es fa audible i el so, visible. En comptes de posar els focus al servei de la mirada, la Leticia els converteix en membranes sensibles que registren les freqüències de ressonància de l’espai on es troben i les tradueixen en forma d’alteracions elèctriques. Sí, podrem veure els canvis que la llum experimenta, però també sentir la seva escalfor o escoltar les seves interferències. Amb la voluntat de no explicar res, sinó de disposar un espai de cohabitatge que ens permeti suspendre temporalment la mirada i descobrir noves formes d’atenció. O, com proposa la Marina Garcés, per deixar que els ulls caiguin de nou al cos.

L’escolta és un tema recurrent en moltes peces d’aquest TNT: de la ficcionalització del so que ens proposa Ça marche a l’orquestració espontània del metall que ens ofereix en Joan Català; de la suspensió del progrés musical que ens planteja l’Óscar Bueno al taller familiar d’en Nilo Gallego per trobar noves maneres de percebre. La Leticia ens convida a un espai sinestèsic que desborda tant el so com la mirada, i ens convoca al voltant d’una foguera electromagnètica que també acull els nostres fantasmes.