Porques. Brutes. Marranes. Grolleres. Llardoses. Guarres. Cotxines. Llordes. Hi ha mil maneres de dir-ho, tot i que segur que des del principi ja sabeu de què estem parlant. La Glòria Ribera i li Gemma Polo posen veu al costat més mamarratxo i queer del festival. Filles respectives de Guissona i Tarragona, aquestes dues creadores no es cansen de furgar en les tradicions populars i el folklore per mirar de trobar-hi un llegat diferent del que està oficialment reconegut. En aquest cas, aposten per reivindicar el vessant més brut, impur i picant del folklore català. I ho fan en format de podcast en directe.

Si bé les catalanes sempre hem tingut una certa fama de ser amants de dites i tradicions pujadetes de to, també hem estat víctimes d’innombrables prohoms d’ordre que al llarg de la història han sentit l’imperatiu de lligar-nos curt i tallar de soca-rel l’extraordinari ventall de possibilitats expressives de la paraula menys pulcra i ben vestida. No oblidem que Pompeu Fabra es va negar a incloure qualsevol tipus d’insult o renec al diccionari perquè, en opinió seva, empobrien el llenguatge. Ai las, ni mariques ni bolleres, no tenim al diccionari. A mig camí entre una parella d’arqueòlogues de la paraula, Thelma i Louise i Timó i Pumba, la Glòria i li Gemma decideixen rescatar un lèxic llord, ni centralista ni heterocentrista, juntament amb tota una herència de cuplets i cançons populars que haurien posat els pèls de punta a Fabra.

I ho fan d’una manera ben popular, amb un podcast a la fresca on tenen tanta cabuda la salsa rosa i el safareig com l’actualitat del festival, l’acudit verd i el cuplet, tot plegat vestides amb les seves millors gales i amb ganes de riure i passar-s’ho bé. Una vetllada desacomplexada que també quedarà enregistrada, perquè us la pugueu escoltar tot fent un vermut o anant a ballar salsa. Tot i que la potència de la Glòria i li Gemma es troba, indubtablement, en el directe.