Segueix-nos a:

Instagram Twitter Facebook

Informació legal

NO HAY TIERRA MÁS ALLÁ

Urati Laboratori

30 de setembre i 1 d’octubre de 16h a 21h

2 d’octubre d’11h a 14h i de 16h a 21h, i 3 d’octubre d’11h a 14h

Sala Muncunill, 3€

*Amb l’entrada pots accedir a la instal·lació en qualsevol moment dins de la franja horària.

No hay tierra más allà és una instal·lació escènica feta de diorames pensats per al segle XXI. A mig camí entre el videojoc i la pujada a escena, Urati Laboratori ha dissenyat una experiència immersiva per fer-nos reflexionar sobre la migració. Durant tots els dies del festival, qui vulgui pot aventurar-se a la Sala Muncunill de Terrassa per interactuar-hi.

Què és un diorama? Una experiència visual que precedeix la del videojoc, una manera de donar fe d’allò real d’una manera viva. Però també un artefacte emergit d’una lògica profundament colonial. Els primers diorames arrancaven testimonis de llocs “exòtics” (trossos de terra, animals dissecats) i els supeditaven a un muntatge pensat per al gaudi d’un sol espectador —superior, totpoderós, occidental.

El TNT ha apostat fort per la jove comunitat de creadorxs Urati mitjançant una residència artística i facilitant l’acompanyament de dramaturgs com Txalo Toloza i Stefan Kaegi (Rimini Protokoll). En aquest exercici de recontextualització, cada diorama té la seva dramatúrgia, la seva il·luminació escènica, la seva partitura d’olors i el seu mando de la Play. Però a través de testimonis sonors de persones migrades i professionals d’aquest àmbit de la ciutat de Terrassa i d’arreu, les imatges es converteixen en punts de fricció entre el món virtual i el món material.

¡Plus Ultra! (¡No hay tierra más allá!). L’antic lema del regne d’Espanya, igual que el diorama, té regust de promesa i de mentalitat colonial. Un marc de pensament que, lluny de desaparèixer, se segueix trobant a la base de grans tragèdies contemporànies com la del Mediterrani. Amb els seus dispositius, Urati ens recorden que fa temps que la humanitat s’ha llançat a explorar els mars de la virtualitat, però també que les noves generacions ja no hi naveguen empeses per un esperit de conquesta. Més aviat, les mou una esquerpa sensació de por, de trobar-se a les portes del final de la història.

Els diorames com a ponts simbòlics entre dos mars i dues maneres d’ofegar-se.

Escenografia i autoria: Urati laboratori

Concepte i posada en escena: Albert Chamorro

Espai sonor i disseny interactiu: Sergio Camacho

Realització plàstica i dibuix: Marta Lofi

Ajudant de dramatúrgia: Úrsula Tenorio

Llums, vídeo i disseny d’olors: Albert Chamorro

Assessorament artístic: Txalo Toloza i Stefan Kaegi

Assessorament de producció: Aixa González

Producció: Urati laboratori

Col·laboració en la recerca: Carmen de la Flor, Marc Selva, Youssef Salim, Ángeles Schjaer, Xavi Garriga, María Córcoles, Nadia Dahan, Roger Fe, Pilar Castañeda, Susana García, Sara Corado, Bakary Gassama, Mouloud Benazzouz, Mohamed El Khaddioui

Coproducció: Festival TNT – Terrassa Noves Tendències

Suport a la creació: Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, El Graner, Institut Ramon Llull, Estruch – Fàbrica de creació de Sabadell, Auditori Els Costals de Castellbisbal

TAMBÉ ET RECOMANEM

Organitza:

Amb el suport de:

TORNA AL PRINCIPI