Diuen que hi va haver una època en què la península ibèrica era tan boscosa que un esquirol hauria pogut anar des dels Pirineus fins a Cadis saltant de branca en branca. Per a Brigitte Vasallo, escriptora, investigadora i agitadora cultural, la desertificació d’Espanya és inseparable de les polítiques que han provocat la despoblació del camp, la destrucció de la vida rural i l’empobriment dels milions de persones que es van veure obligades a emigrar a les ciutats durant el franquisme.

Queixa forma part del nou projecte de recerca de la Vasallo, a través del qual es proposa recuperar la memòria dels fills i filles d’aquella gran migració i construir una genealogia que no passi per les lògiques de l’alteritat. Ho fa amb la simplicitat i la contundència que la caracteritzen, tot reivindicant el format de conferència escènica per prestar-se a una mena d’escriptura parlada o de literatura oral. Per transmetre les històries d’una generació que fou titllada d’ignorant i analfabeta, cal fugir de la pàgina escrita. La paraula que la Vasallo entona se situa a l’espai públic i en veu ben alta.

El seu relat explica una contrahistòria d’Espanya: des de la Reconquesta genocida fins als negocis bruts dels Güell, o des de les polítiques de gènere del franquisme fins als museus de la immigració, l’artista ressalta que l’empobriment del camp va suposar la destrucció planificada de tot un món, d’una manera pròpia i valenta d’existir. A Simbi en aigües astronòmiques, Inés-Sybille Vooduness assaja una forma radical d’entendre la diàspora des de la distància geogràfica, mentre la Vasallo dibuixa el paisatge efímer (traçat amb aigua i amb guix) d’una diàspora que ens és molt més propera i que no té tant a veure amb l’espai com amb un món on no podem tornar.

“Ens mereixem bellesa”, insisteix la Vasallo. Bellesa i comunitat. Per això aquesta Queixa vol ser, sobretot, com un conte explicat en veu alta, que en aquesta ocasió s’adaptarà específicament a Terrassa. Tal com Selva coragem de Teatro do Frio ens anima a construir un sentit col·lectiu del coratge, Queixa ofereix també l’espai d’una trobada per reimaginar qui hem estat, qui som i qui podem arribar a ser.