Segueix-nos a:

Instagram Twitter Facebook

Informació legal

HACER NOCHE

Bárbara Bañuelos

Hacer noche és un viatge, una lectura audiovisual, una reflexió escènica a través del llibre de Céline, Viatge al fons de la nit. Una reflexió sobre els cossos i els seus contextos, cossos que desapareixen, s’amaguen, deixen de ser visibles i, com a conseqüència, les seves veus, les seves paraules, els seus diàlegs, les seves reflexions, la seva cultura, la seva història i el seu present es veuen amenaçats a desaparèixer.

 

Hacer noche és una pregunta, moltes preguntes sobre el nostre lloc en el món. Carles Albert Gasulla està diagnosticat d’esquizofrènia, no rep una pensió no contributiva perquè mai ha estat hospitalitzat, parla, escriu i llegeix en cinc idiomes, i és llicenciat en filologia alemanya. Treballa relegat i de manera precària els caps de setmana fent el torn de nit en un pàrquing. Un lloc fosc i solitari on dialoga amb si mateix i els seus llibres. Un intel·lectual forçat a estar en la foscor per la seva condició mental, tenint la capacitat per fer una anàlisi de la pròpia bogeria contemporània amb una precisió i lucidesa impecable. Per aquest motiu els seus dos protagonistes Carles i Bàrbara, passaran tota la nit (el temps de la jornada laboral de Carles) conversant i reflexionant a través de les paraules de Céline sobre la veritable bogeria contemporània fins que, d’alguna manera, es faci de dia.

Hacer noche és un viatge a un mateix. Una trobada a dos per a desgranar i qüestionar al colon que portem dins. Analitzar els temes que travessen l’obra de Céline (el llibre preferit d’en Carles) i dibuixar un mapa conceptual que serveixi per a habitar-lo amb el cos i crear un context en format audiovisual i escènic per a ser compartit amb el públic.

 

Sobre l’artista
Formada, deformada i transformada entre Burgos, Madrid, Londres i Nova York, compagina el seu treball escènic amb projectes musicals. Els seus processos de recerca-creació tenen com a punt de partida un jo autobiogràfic que esdevé en un jo expansiu (un nosaltres). On conceptes com memòria, imaginació, temps, realitat-ficció es relacionen i es posen en joc per a pensar-se des d’un altre lloc; transitant entre allò personal i allò social.

90 dB va ser la seva primera peça escènica amb la qual va guanyar el premi Injuve 2019. Amb Inventari, memòries d’una aspiradora al costat de centenars de papers i objectes rebutjats recopilats en els últims anys, ha recorregut espais escènics i expositius com El Musac, Artium, Caixa Fòrum, Teatre Pradillo, Festival Escena Oberta. El meu pare no era un famós escriptor rus, un documental escènic és el seu treball més recent, una reflexió sobre cos i patiment mental que ha estat presentat al Festival BAD, Festival Sâlmon, Mercat dels Flors, Festival IDEM, La Casa Encendida, Artium, etc. Forma part de Ju. grup musical que sorgeix com a laboratori de creació i composició i és la veu, el cap i la mà escarbadora d’Elephant Pit, projecte musical de versions.

Lectures comparades, diàleg, reflexió, cos escènic actiu: Carles Albert Gasulla 

Lectures comparades, diàleg, reflexió, cos escènic actiu, direcció i dramatúrgia: Bárbara Bañuelos

Espai sonor i assistència tècnica d’escena: Javier Espada 

Direcció d’art: Mamífero

Audiovisuals: Olga Muir

Disseny d’il·luminació: Martina Jambor

Direcció de fotografia: Marwan Zouien

Espai escènic: Antoine Hertenberger

Espai escènic: Antoine Hertenberger

Organitza:

Amb el suport de:

TORNA AL PRINCIPI