SOBRE EL PROJECTE:

Una investigació escènica on es pugui articular la història d’alguns gestos. Gestos invisibles. Humils. Que han passat moltes vegades desapercebuts, però que ens poden ajudar a fundar una altra manera de relacionar-nos amb el nostre present i imaginar algun futur.

Durant els darrers anys, s’ha parlat molt de la cancel·lació del futur que va augurar el punk als seus inicis i que ha servit de base per a la reflexió a alguns autors. És a dir, el futur ha deixat de ser promesa d’un món millor. La cancel·lació del futur és la pèrdua de l’horitzó d’expectatives, fruit d’uns temps accelerats en què la feina i el consum han conquerit cadascuna de les esferes de la nostra vida. Vida que s’ha convertit en un producte més del qual obtenir el rendiment econòmic més gran. Per escapar-se d’aquesta roda de hàmster que condueix a la depressió i el cansament, la proposta que vull fer amb el suport de les residències del Festival TNT articula alguns gestos que han quedat vorejats pel relat del mercat i que promouen petites formes de resistència basades en la infracció, la poesia i la recuperació dels teixits comunitaris.

No vull respondre a la pregunta de com van passar realment les coses, sinó més aviat relacionar diferents materials amb el propòsit d’ampliar les lectures del present i impulsar nous relats. Empènyer altres possibilitats alhora futur. Tenir-les, almenys, davant nostre.

Les escèniques són un bon camp de proves per engegar aquest pensament. Per això la polisèmia del títol. Assaig, com a gènere literari, que mou el pensament, que no conclou. Assaig, paraula quotidiana per a nosaltres, com un espai que funciona com a camp d’exploració i els descobriments del qual poden llançar-se després a la conquesta de la vida. Tots dos són llocs on es temptegen possibilitats.

SOBRE EL CREADOR:

Javier Hernando ha fet teatre durant els darrers anys amb Los Bárbaros. En els darrers tres anys, han estrenat Obra inacabada (Teatro de la Abadía), Obra infinita (Centro Dramático Nacional) i Obra imposible (Conde Duque).

Va estudiar Dramatúrgia a la RESAD i el Màster en Investigació en Art i Creació de la UCM. És professor a l’ESADCYL, on també fa classes al Màster de Pensament i Creació escènica contemporània. Ha rebut ajuts d’escriptura com el Laboratori d’Escriptura Teatral de la SGAE 2018, el IV Programa de Desenvolupament de Dramatúrgies Actuals de l’INAEM, la beca ETC-En Blanc de Quarta Paret o la beca de creació INJUVE pel projecte ESPANYA. També la II beca Fundació Villalar –Castella i Lleó de creació artística contemporània.

Ha publicat obres de teatre com Familia Feliz, publicada a la revista Primer Acto 353 [i en francès per l’editorial Les solitaires intempestifs, Une famille heureuse, 2021]. També llibres de poesia com Todos los animales muertos de la carretera (Pre-Textos, 2016) i articles en revistes especialitzades com la revista Dramática o Primer Acto. Al costat de Rocío Bello ha escrit i publicat algunes obres de teatre infantil com Estrellas y agujeros negros, entre otras cosas (ASSITEJ, 2017) o Necesito una flor (Anaya, 2020).