Energia. Vitalitat. Eufòria. DOWN és una explosió concentrada d’estats d’ànim revoltats i ganes de moure’s. Fa poc més d’un any que la coreògrafa suïssa Mélissa Guex va crear aquesta peça de poc més de trenta minuts amb el bateria Clément Grin, i des d’aleshores no ha parat de girar. I és que no cal gaire per deixar-s’hi anar: ritmes sincopats, moviments en brut i la tensió de trobar-nos en un espai quotidià vivint una experiència extraordinària. Aquests són els ingredients amb què Guex ens convida a entrar en un trànsit col·lectiu.

Com explica la coreògrafa, DOWN va néixer en un moment difícil, just després de patir una lesió que la va deixar mesos incapacitada per (tre)ballar. Segurament és per això que la peça s’alimenta d’un desig intens de sortir, d’expressar-se, i de recuperar la llengua perduda, que en el cas de Guex és, inequívocament, la que parla el seu cos. És a través d’aquesta llengua del cos que s’articula un llenguatge comú amb el so de la bateria, tot donant lloc a un efecte multiplicador que, per moments, ens transporta al caliu d’un concert o d’una manifestació.

No cal anar a un macrofestival per sentir milers de cors bategant en sintonia. Al nucli d’aquesta peça hi ha una fascinació per la multiplicitat de la massa, del col·lectiu, i per l’ampli ventall de màscares, identitats i disfresses que aquesta fa possible. El procés de creació s’ha nodrit en bona mesura d’aquesta pluralitat, de la transformació del cos i la silueta en una mena de rave unipersonal on es donen cita sirenes, centaures i altres criatures màgiques habitants del submón. Si li demaneu pel títol de la peça, la Mélissa us dirà que, en els moments més baixos, no sempre es pot nedar enlaire. De vegades també és important deixar-se enfonsar, perquè en la foscor abissal també hi espurneja la bellesa.

Davant l’esgotament del cos, el transformisme. Davant els canvis que viu el món, el batec. Davant la incertesa, la festa.