Sobre el projecte:

I was told not to make eye contact with Tom Cruise es basa en un relat d’autoficció que investiga la figura dels figurants. Una mirada cap a allò que gairebé sempre se situa als marges. Aquest treball revela poèticament la tristesa que s’amaga darrere del que no veiem.

Ser figurant és, sobretot, ser testimoni. Però es pot ser testimoni d’alguna cosa sense que aquesta cosa existeixi?

El projecte sorgeix d’un període de recerca prèvia, Mucha mierda, desenvolupat al CCA El Corralito, en el marc del festival TNT. Basat en un relat d’autoficció, realitzava una retrospectiva sobre les peripècies escèniques que pren la disfressa com a símbol no només de l’assumpció de rols, sinó també com a sinònim d’esborrament i desdibuix de la pròpia persona i del cos. Una sàtira sobre el fracàs, l’entusiasme i la invisibilitat.

Sobre la creadora:

Elena Carvajal és ballarina i coreògrafa establerta a Barcelona. Es va graduar el 2014 en el programa de dansa contemporània del Centro Andaluz de Danza i Conservatorio Antonio Ruiz Soler a Sevilla. El 2019 va completar el Màster en Coreografia i Performance a la Real Academia de Bellas Artes (ARBA-ESA) i l’ISAC (Institut Supérieur des Arts et Chorégraphie) a Brussel·les. Actualment, continua la seva formació en Fascioteràpia a la Body Mind Academy de Bèlgica.

La seva pràctica artística es mou entre la coreografia i la instal·lació, explorant el diàleg entre l’espai, el moviment, la llum, el so, el llenguatge i la imaginació per crear paisatges escènics. Li interessen les pràctiques compartides i el potencial poètic del cos i l’espai.

Com a intèrpret, ha col·laborat amb artistes com Gisèle Vienne, Dora García, Fabián Barba i Esteban Donoso, entre d’altres. Des de 2020, desenvolupa el seu treball juntament amb Fran Martínez, amb qui ha creat peces com Realmente ahora no ya no i Somaficción. També col·labora habitualment amb RosanayAris, Maite Álvarez i Neus Masd