Un dels símptomes més desconcertants de la covid va ser la desaparició del gust i l’olfacte. Però potser encara fos més desconcertant la sobtada desaparició de paraules capaces d’expressar el que estàvem vivint. Al carrer, els grafitis udolaven missatges que ningú podia llegir, mentre el silenci s’apoderava de pistes de ball i aparcaments de tot el món, on el moviment extasiat dels cossos a ritme de subgreu deixava pas a la quietud i a la pols. “Davant l’estranya quotidianeïtat d’estar tot el dia sola”, confessa la Katerina, “vaig començar a sentir que no trobava les paraules adequades, que era incapaç de descriure el que em passava, i que era més gran que jo”.

Si el germen d’aquesta peça es troba en la pandèmia, la seva projecció va molt més enllà. Perquè quatre anys després del confinament que va paralitzar el món, sentim que ens segueixen faltant les paraules davant d’un món que ens bombardeja amb missatges d’angoixa, odi i impotència. A Mourn Baby Mourn, Katerina Andreou entoma el pes d’aquesta càrrega i el converteix en força. Entre blocs de ciment, la Katerina transforma el seu cos en un catalitzador d’energies profundes, tot establint un diàleg constant amb un scroll infinit de paraules que s’integren dins del seu llenguatge coreogràfic i esdevenen un segon cos que es mou amb ella. La relació de la paraula amb el moviment és evident en aquesta proposta, així com la paràlisi, la incapacitat de moure’s, esdevé la força principal que cal vèncer.

Una paràlisi que afecta tant el cos com la paraula, i no falten les picades d’ullet a les palmeres de Florida i a la viralitat espasmòdica del Tecktonik per recordar-nos que el nostre malestar no és individual sinó col·lectiu, i que potser el que més ens paralitza és haver perdut la confiança en un futur que ja pensem que mai arribarà.

L’aposta de la Katerina per combatre la paràlisi és el dol. El dol ens permet posar paraules a l’angoixa i fer-nos fortes per seguir endavant. Plantar cara a la indefensió i recordar que existim. Insistir en la nostra veu, en el nostre cos, en les nostres danses. Veniu a cantar amb nosaltres mourn baby mourn.