Què tenen en comú Shrek, els kebabs i la Guerra de Bòsnia? Que us ho expliqui l’Eduard Olesti, inventor consumat de realitats i capaç de trobar relacions on no en veu ningú. Tot i que ell mateix titlla aquesta peça de conferència academicofestiva, és convenient acostar-s’hi com qui s’apropa a una crònica de David Foster Wallace: amb complicitat, estranyesa i un punt de sospita. I és que el que ens ha preparat l’Eduard és la crònica d’un viatge: una peregrinació personal a Srebrenica, allà on el 1995 es va perpetrar la matança, el mateix any que ell va néixer. El descens als inferns no només és geogràfic, sinó també biogràfic i mnemònic, perquè… què en queda, avui, d’aquella massacre? Qui recorda Srebrenica, quan cada dia assistim a un nou genocidi?

Si Dant s’endinsava a l’infern de bracet de Virgili, l’Eduard ho fa en companyia de Shrek. Amb olor de sofre i de kebab rostit. Perquè se sap d’una generació que ha consumit massa imatges de l’infern, que l’ha vist massa cops, en pantans pudents, en fosses ígnies, en camps de blat acabats de segar. Davant la profusió d’imaginaris apocalíptics, és difícil desgranar la ficció de la realitat. O, més ben dit: és difícil estar-ne a l’alçada.

Així que relaxeu-vos, ajusteu expectatives, que la cosa va per llarg, i prepareu-vos per escoltar el relat d’un viatger que us exposarà la seva veritat amb tots els ets i uts (powerpoint inclòs), tot arrossegant la impossibilitat de parlar però parlant-ne, com un Fitzcarraldo que es carrega a les espatlles la seva pròpia història i la seva absurditat, i us adreça la paraula buscant què? Clemència? Veritat? Comprensió?

Potser tot plegat estigui quedant massa seriós. No oblidem que la cosa va d’orcs i d’ogres, i de riure’s d’un mateix. Perquè així és l’Eduard. D’ironia i sentit del ridícul no n’hi falten.

Shrek, kebabs i la caiguda de Iugoslàvia es presenta en col·laboració amb el Corralito, que des de fa anys acompanya els creadors que accepten treballar en clau de temptativa, sense voler tenir massa clars els resultats.