Inés-Sybille Vooduness, artista resident al TNT d’enguany, ens embarca en una recerca de la identitat diaspòrica tot adoptant una de les estratègies de supervivència pròpies del vudú: el sincretisme, és a dir, la barreja d’elements procedents de sistemes de creences i rituals diferents. El vudú va ser una de les principals formes de mantenir unides les persones esclavitzades que havien estat abduïdes pels poders colonials, els llaços comunitaris i culturals de les quals havien quedat fets miques. La força que el vudú fou capaç d’infondre en aquesta població diaspòrica és tan espiritual com política, com testimonia la revolució que el 1791 va portar Haití a la independència, i que va començar precisament amb una cerimònia vudú.

L’Inés-Sybille, com a persona que ha heretat aquesta diàspora, es confronta amb la impossibilitat d’assumir una identitat: en no ser directament reconeguda com a catalana ni com a haitiana ni d’enlloc, emprèn el mateix camí estel·lar que les afrofuturistes, no per buscar-se a l’espai exterior, sinó en les aigües subterrànies que connecten Haití, Nigèria i Angola. Des de la serp ancestral que envolta el món fins als Simbi, les divinitats guardianes de les fonts i les aigües, el vudú és ple de referències a l’aigua i a la possibilitat del cos de viatjar. Fins i tot, de transcendir els límits del temps i l’espai.

La dansa Kuduro pròpia d’Angola és l’estratègia a què la Inés-Sybille es consagra per transportar-se físicament fins a Luanda. Després de practicar durant anys aquesta forma de ball, la Inés-Sybille es pregunta si, a través seu, aconseguirà accedir a un estat de trànsit que li permeti establir una conversa amb els Simbi. De la mateixa manera que, a Rokatei, Park Keito miren de contactar amb una veu ancestral o, a Soy un baile, Rosa Romero opta per la repetició com a estratègia per canviar de cos, la Inés-Sybille ha bastit un solo ritual on la seva pròpia història es mescla amb les aigües transtemporals de tota una sèrie de narratives subterrànies i conflictes no resolts, en part aliens i en part íntims habitants del nostre cos.