Dues vampiresses trans-travestis, condemnades a vagar per un teatre en ruïnes. Sembla que juguen a enterrar-se i donar-se el condol. Recreen les seves morts, les fingeixen de nou per a no oblidar-se que en vida ja estan mortes. Una li diu a l’altra: ‘Dona’m el teu amor’. I l’altra contesta: ‘Ja no en queda. És que no puc evitar-ho, sense voler em sagna molt el nas, però molt! Què em passa? no ho entenc! Només estava pensant en tu, no he fet res més, per què em sagna el nas?!’

SOBRE EL PROJECTE:

Symphony of Horror és una història de terror travesti. Un estudi sobre els processos irracionals, inversemblants, terrorífics i desconeguts, que utilitza l’imaginari cinematogràfic vampíric des d’una perspectiva transfemenina.

Històricament, el gènere cinematogràfic de terror ha tendit a representar als cossos LGBTIAQ+, abordant la història del col·lectiu i configurant la imatge de l’”ALTRE”. Nosferatu (Murnau, 1922) és un dels primers exemples d’aquest fenomen. Murnau va saber introduir al film qüestions de l’època com l’alliberament de la dona o l’homosexualitat masculina. Actualitzar aquestes qüestions al present ens permet donar continuïtat a allò que es va veure interromput pels feixismes: l’alliberament sexual i de gènere.

Sara Manubens, amb la col·laboració de Feña Celedón, s’interessa per la construcció plàstica i performativa del terror, d’allò estrany, d’aquell estadi en el qual la por comença a aparèixer. Precisament, tant el cos trans com el mite del vampir proposen una lògica relacional dissident que genera un impacte en l’imaginari cis-normatiu. A través d’aquests cossos es despleguen una sèrie de formes de vida, noves polítiques sexuals i del desig totalment desconegudes per a la majoria social. Paradoxalment, aquests cossos són fetitxitzats per l’heteropatriarcat i la pornografia. Envers això volen escriure ara la pròpia història de terror, obrir un nou referent. I, segurament, posar en crisis la identitat i sexualitat del que mira, provocant un canvi en la percepció del propi cos, convidant l’espectadora a treballar amb sí mateixa, amb els seus prejudicis i fetitxes inconscients, amb les seves pors.

El projecte es pregunta pels límits entre terror i humor posant en relleu les narratives trans-travestis (violències, transfiguracions, reproduccions) a través d’un llenguatge escènic entre el Drag, la Performance i la Dansa.

SOBRE LA CREADORA:

Artista, coreògrafa i travestí a Barcelona. Cursa Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (Museu Reina Sofia i grup ARTEA), dirigit per Victòria Pérez-Royo i José Antonio Sánchez. El seu treball es mou entre el site-specific, la performance i la dansa i se centra en la trans-corporalitat i el seu impacte en la realitat.

Des de 2015 desenvolupa els seus propis processos creatius. Entre ells, Symphony Performance (2022) amb el suport de Barcelona Crea i residència a Graner i al Canal de Salt. Under Construction (2018), creada en residència en La Poderosa i La Caldera. Sexy Chair (2015), projecte final de màster presentat en MACBA i Arts Santa Mònica.