Sortir a prendre la fresca amb les veïnes potser no sembla una acció revolucionària. Deixar passar la tarda menjant pipes. Però, en companyia, l’espurna de l’atzar es pot encendre en qualsevol moment. Una cadència es pot convertir en una frase. Un gest pot donar peu a un compàs. I, tot d’una, ja hi som. El cos es posa alerta, els talons piquen a terra, les mans troben el camí. Toquen tarantos.

Com a pal flamenc, el taranto prové de la zona minera d’Almeria. Es caracteritza per la seva nuesa i sequedat, i es canta sense guitarra. La María del Mar Suárez (la Chachi), que el TNT de 2023 ens va deixar la boca oberta amb Los inescalables Alpes, buscando a Currito, torna a Terrassa amb un nou espectacle de flamenc contemporani, en companyia de la cantaora Lola Dolores, i amb una aposta més clara que mai per la senzillesa i la contundència.

Taranto aleatorio neix com una conversa entre la veu i el cos, i segueix el seu curs capriciós i erràtic. Lluny de l’espectacularitat i el folklore, és una peça que es mou per contagi: tot d’una arrenca i ho inflama tot com decau suaument i es fon en el silenci. El silenci és, de fet, una part fonamental de la dramatúrgia: el que passa a la superfície no s’entén si no ens aturem a escoltar les profunditats, i això mateix és el que fan la Chachi i la Lola: fer-nos descendir a les cambres subterrànies, resguardades del soroll, perquè en pugui sorgir el cant.

Taranto aleatorio condensa d’una manera especial l’esperit d’aquesta edició del TNT, que aposta per sortir a la plaça i fer barri, tant al centre de Terrassa com als districtes. La seva presentació compta amb la col·laboració de Flamencologia Terrassa, i s’emmarca en un conjunt de peces que ocupen i transformen l’espai públic, com Granotes al cel, aigua a la terra!, de Banda Esfèrica, o Oxímoron, de Checho Tamayo.