En el règim del realisme capitalista, la megacorporació WKW III llança el seu projecte pilot més ambiciós: EVERAFTER. És una demo d’hiperrealitat playbour dissenyada per extreure rendibilitat de la promesa d’autorealització il·limitada. En aquesta demo viuen els seus set primers metahabitants: Fifth Lad, Violet Fox, The Kasper, BackPack X, Sean Coby, Hairy Oxter i Wilta Wound Wank; que esperen constantment que el projecte es faci realitat, i queden, per tant, reduïts a la condició de becaris perpetus en una suspensió performativa del potencial. El públic accedeix a aquest multivers com un inversor que participa en una experiència de turista voyeur, observant de prop la realitat d’aquest món en construcció.

Després de la seva última peça NAVAJA (presentada el 2023 al Corralito) sobre la sexualitat a les xarxes, la companyia de dansa laSADCUM torna a utilitzar el llenguatge coreogràfic per posar sobre la taula les contradiccions i incomoditats del món digital. EVERAFTER continua la seva investigació sobre els mecanismes de construcció físics i culturals derivats de l’educació digital, a través de la coreografia. En aquesta ocasió, treballen sobre l’arquetip del becari com a projecte social de les lògiques capitalistes, tecnofeudals i autoritàries de l’època neoliberal en què ens trobem, a partir dels superherois, els videojocs i el branding.

La pregunta que batega de fons és com la virtualitat està afectant les nostres maneres de socialitzar i construir la nostra identitat. Aquesta és una pregunta que també trobem a Peti-suis, l’espectacle que suPreema presenta enguany al Corralito, i també a (cau), on en Quim Bigas també es fixa en l’impacte de les xarxes sobre la infància i l’adolescència.