“I was told not to make eye contact with Tom Cruise” dona títol a una entrevista publicada el 2023 a The Guardian, on Jill Goldston fa memòria de tota una vida fent de figurant: més de 60 anys de carrera cinematogràfica, al llarg dels quals va sopar amb David Bowie, va anar als Oscars i va guanyar el rècord Guinness al major nombre d’aparicions com a figurant: ni més ni menys que 1951. Jill Goldston era a tot arreu. I això no obstant, no era enlloc.

L’Elena Carvajal porta aquesta paradoxa al límit per preguntar-se pels figurants i per tots aquells i aquelles que queden al marge, l’existència dels quals mai queda acreditada. Perquè ser no és el mateix que ser visible. A través del moviment i d’una narració minuciosament controlada, Carvajal convida el públic a submergir-se en una poètica de gestos mínims, poblada de mirades, disfresses i esperes, que ens introdueix en la fragilitat dels que sempre estan a l’ombra, mentre l’acció principal passa a una altra banda.

D’aquest punt de partida aparentment senzill se’n desplega a poc a poc una pregunta política: qui decideix què ha de ser visible? I com afecta això el que mirem i el que ignorem? A través d’una evocació del cinema, aquesta peça abraça l’existència amagada, en segon terme, i tanmateix imprescindible.

Després de passar pel Corralito el 2024 amb Mucha mierda, l’Elena Carvajal torna al TNT com a artista resident, i ho fa acompanyada d’un col·lectiu d’egarencs que debuten com a figurants. En una edició del festival tan marcada per la dansa, I was told not to make eye contact with Tom Cruise posa el focus en el que no es veu i tanmateix ens commou.