De vegades, les paraules sobren. Així ho creuen els autors d’aquesta peça, nascuda de la unió d’Aurora Bauzà i Pere Jou per una banda, i de Jou Serra per una altra, que han decidit unir forces en aquesta instal·lació. I així ho creia també Alonso Lobo, el compositor renaixentista que dona nom a la peça. A finals del segle XVI, Lobo va escriure una sèrie de composicions vocals sense paraules, destinades a ser escoltades a les fosques durant els oficis de Setmana Santa. Aquests laments muts són la inspiració d’una instal·lació musical i lumínica que transformarà el parc de Vallparadís en una experiència que va més enllà del llenguatge.

Per a Lobo, escoltar la música en la foscor més completa era, paradoxalment, la manera d’arribar a un estat d’il·luminació. A diferència de la llum definida que travessava els vitralls de les esglésies i il·lustrava les vides dels sants, la il·luminació que buscava Lobo era una llum tènue, espectral, gairebé exterior al propi cos. Jou Serra, de qui el 2024 vam poder veure Range in Between, s’emmiralla en aquesta idea per endinsar-se un cop més en la poètica difractiva del làser, a través de la qual desdibuixa una escultura suspesa a l’aire lliure i la converteix en un calidoscopi vivent de guspires que esquinça la foscor. La luz del lobo no pesa és també una nova etapa en la recerca d’Aurora Bauzà i Pere Jou sobre les relacions entre la veu, el moviment, la llum i l’espai.

La millor manera de veure La luz del lobo no pesa és amb els sentits ben oberts i sense expectatives. És a través de la suau modulació dels seus components que es revelarà el misteri, si és que s’ha de revelar. Per això no us volem donar més pistes, només un petit consell: deixeu-vos portar i prepareu-vos per entrar en un espai tan vast com l’univers.

L’obertura de la instal·lació es farà divendres a les 20:30 h, amb les veus en viu del cor de Montserrat. Un cop activada, seguirà sonant i tenyint de llum Vallparadís fins a mitjanit, en una mena d’eco perllongat.